dimarts, 1 de desembre de 2009

Salutacions, benvinguts, gràcies...

Hola hola hola!

Avui escric la primera entrada al meu blog. Ja feia bastant temps que tenia ganes de iniciar-ne un però encara no coneixia bé aquest món i no sabia com començar. Però després d’informar-me començo i espero que resulti una experiència positiva, en la qual els primers dies aniré practicant el funcionament i fent-m’hi “amic”. El meu nom de blogger és Lord Brokeboshi, algun dia explicaré el perquè del meu nom artístic o més aviat deixaré que es pugui anar descobrint a través de les meves entrades.

Així doncs dono la meva benvinguda a tots aquells interessats en entrar-hi i donar les gràcies prèviament. Agrairé tots aquells comentaris que es facin al meu blog, que ningú es talli, que no mossego.

Abans de res vull aclarir que el meu blog serà bilingüe. L’idioma bàsic que utilitzaré serà el català, però vull recordar que jo sóc de família castellanoparlant i que el castellà serà un dels idiomes més usats sobretot quan parli de cinema o altres fenòmens culturals en els quals la llengua castellana hi està més arrelada. Espero que ningú s’ofengui (només faltaria jajaja). També val a dir que potser algun dia hi apareixerà alguna entrada en anglès o en francès (recordeu que estudio turisme i no em vindrà gens malament practicar aquestes llengües) i vés a saber si apareix de tant en tant alguna coseta en japonès o d’algun idioma estrany d’aquests que m’agrada estudiar (però que evidentment no parlo).

Sobre els continguts del blog, bé: el cinema, la música i la lectura són els meus temes preferits i segurament seran els més habituals. De totes maneres encara no he començat a posar-hi entrades i per tant no sé si serà el que hi predomini. Qualsevol tema cultural o de debat hi té cabuda i no descarto la política, de la qual últimament m’agrada parlar-ne tocant allò que no sona...

Ja hem coneixeu i “Rechazando cualquier señal de normalidad” no és una casualitat; a part de ser una magnífica i transgressora (una altra més, que grans són) de Fangoria amb la inigualable Sara Montiel, i té el seu sentit. Molts dels que em rodegen solen tractar-me amb més o menys afecte (normalment amb afecte) o amb més o menys encert (fifty fifty) de friki (si aquesta paraula que està tant de moda) ja sigui pels meus gustos, per la meva manera de ser o per les coses que faig. La veritat és que jo em considero bastant “normal” però ja li estic agafant fàstic a la paraula “normal” perquè sovint és emprada de manera abusiva i no precisament per la gent que l’hauria d’utilitzar. Per tant ja defineixo que prefereixo ser anormal i tenir personalitat que no haver-me d’amagar o no poder dir el que penso. El que diran m'ho passo cada dia més pel forro (i que quedi ben fi). I aquí podeu fer exactament el mateix: dir el que us sembli i opinar. Endavant que sou lliures!

Aquesta és una petita presentació, espero que us agradi el meu nou blog. Us deixo amb el videoclip de “Absolutamente” com a aperitiu. En breu com ja he comentat començaré a introduir entrades. Gràcies!!!

Lord Brokeboshi dixit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada