dimecres, 16 de desembre de 2009

Toros

Bona nit. Em trobo de cop i volta i sense adonar-me’n que estic mirant el debat de TV3 del programa “Banda ampla” i que parlen d’un dels temes més polèmics que es poden tractar arreu i molt concretament en aquestes terres de la llengua de Verdaguer. En aquests moments s’està parlant de la possible llei que Parlament de Catalunya el divendres decidirà sobre la prohibició de les mundialment famoses curses de braus o “corrides”. I com sòl ser habitual hi ha opinions de tot tipus i per tots els gustos , sort, quin avorriment si fóssim tots iguals.

Abans de continuar i exposar-me a les crítiques vull deixar clara la meva posició. És un tema del qual no m’agrada parlar-ne ja que sovint acabo discutint-me parli amb taurins o amb antitaurins, no m'entenen i és que a mi els extremismes no m’agraden vinguin d’on vinguin i siguin com siguin, i sobre aquest tema costa trobar el punt mig. A vegades penso que jo si l’he trobat però evidentment és una visió subjectiva sobre mi sempre dins de l’objectivitat que intento transmetre. A mi no m’agraden els toros.

Repeteixo: no m’agraden els toros. A casa meva tenim un bar i com a bon bar recordo les tardes del cap de setmana amb les curses que s’emetien per la tele. Eren allà només pels clients que volien veure-les ja que la meva família no és seguidora d’aquesta festa i ni tan sols el meu avi que en parlava amb els clients ho mirava. Haig de confessar que he vist molts toros a la tele però mai he vist una “corrida”, si és fàcil, simplement mai en feia cas i mai m’ho he mirat en profunditat, però la naturalesa crua de la festa em crida més aviat poc i encara menys el sofriment d’uns pobres animals aparentment irracionals. Per tant les curses de braus són senzillament una imatge sense història gravada a la meva retina sovint recordada pels noticiaris i els programes que parlen de la Pantoja (si reconec que en una tarda avorrida si canvio de canal i trobo “Sàlvame” em puc quedar una estona mirant-ho, sinó m’hauria perdut a Karmele Marchante cantant “Els Segadors” i us asseguro que això no té preu). Tornant al tema, crec que ja fem un ús prou elevat dels animals per a la nostra alimentació i supervivència (jajaja) com per que a sobre siguin el nostre blanc en les festes per distreure el ramat.

En definitiva: per mi que les prohibeixin.
Però sempre intento buscar un equilibri i fins i tot per defendre allò indefensable. D’entrada haig de dir que la gent de les associacions antitaurines em fan una mica de por (i això que comparteixo els seus motius), bàsicament perquè parlen i et miren com si et volguessin hipnotitzar per atraure’t al bàndol de la seva justícia divina i et fan sentir malament i insolidari sinó et plantes davant de la Monumental a cridar quan fan alguna parida d’aquestes. També crec que viuen massa obsessionats amb el tema i que la vida en els fons és més bella del que sembla hi hagi o no tauromàquia. De totes maneres tot el meu recolzament i respecte cap a ells i la seva causa, amb les conseqüències (Ave Maria Puríssima...).

I defensa de la festa: poca. Però bé es poden trobar detalls com a mínim curiosos i contrastables. Primer de tot val a dir que és una festa molt arrelada en moltes regions o poblacions i que sovint s’associa a festa d’Espanya quan en realitat a Catalunya hi ha una llarga tradició del tema. La veritat es que a molts països existeix. La llàstima és que això s’utilitza com a batalla entre espanyols i catalans i per desgràcia s’arriba a confondre amb la batalla entre el mal i el bé, també vingui de la banda que vingui. Ho sento però no m’agrada la manipulació. Ja ho sé, no és una defensa de la festa però si que en defenc la seva neutralitat política ja que crec que està fora de lloc barrejar-la com habitualment es fa, i ara ve quan em criden, sobretot de banda catalana.

En segon lloc no m’agrada la idea de prohibir una festa perquè sembla que se’n faci una censura, i parlar de censura en les tradicions crea conflicte per allà on passi, a més hi ha un tema fons d’economia que no puc comentar perquè la veritat es que em sobrepassa. I també crec que hi ha problemes més importants a solucionar.

I en tercer lloc una noia aficionada als toros un dia em va dir un dia unes paraules que em van crear una contradicció als meus ideals i que evidentment vaig criticar amagant l’estranya sensació que em van deixar, aquestes foren les paraules:

“El toro és l’animal que mor més dignament: mor lluitant, mostrant la seva força i fent el que marca el seu instint, essent el centre i protagonista d’un espectacle i essent tant o més heroi que el torero en aquesta representació de la naturalesa amb la seva bellesa, salvatgia i duresa”.

Ho confesso, em sembla una realitat incontestable, crec que és més digne que néixer en una granja, que t’inflin a menjar i que sense haver pogut ni córrer ja et matin perquè una colla de depravats (apa) se’n mengin les teves parts a peces. Molt visceral i cru, cert, com la vida i la natura amb les seves lleis inprofanables (crec que m'he inventat aquest adjectiu).

De fet tot és per comentar-ne la jugada, mostrar diferents aspectes i visions de la festa i poder contrastar opinions. Jo també he firmat en aquests paperets perquè es prohibeixin les corrides i una vegada vaig donar el meu vot al PACMA i reitero per enèsima vegada (realment per tercera) que no m’agraden les curses de braus i per mi poden prohibir-les perquè em sembla una festa primitiva, salvatge i cruel (també bastant masclista i vulgar). Francament fa molta pena i angúnia aquell pobre animal al mig de la plaça i tot i que no somric quan un torero la palma (que vulgar) sempre penso: burro per haver-t’hi ficat, ara a qui deixes; fills, dona (no poso parella ni home perquè clar un torero homosexual és impensable i les toreres no abunden), pares etc... (si les imatges de la Pantoja em persegueixen com un trauma).

La meva posició passa per elevar una veu i consciència popular de que el que s’està fent és un salvatjada i una vergonya. Que la festa perdi interès i adeptes fins a desaparèixer i que passi a formar part de la història d’una humanitat que per desgràcia té crims i vergonyes bastants més greus que la tauromàquia. Si en el fons és massa idealista, parlant clar: és impossible. Suposo que tot ve perquè sempre intento anul·lar el radicalisme del meu cap. Doncs que ho prohibeixin, hi estic d’acord, m’agrada la idea i hi firmo tot i que hagi comentat certes coses unes línies més amunt que poden causar controvèrsia. Almenys aquí tindrem les mans netes de sang, però per desgràcia crec que no és la solució, això va més enllà de la nostra terra i més enllà dels braus.

Caram quin món tan bonic! OLÉEE!!!!
Apa ja podeu criticar-me. Que quedi dit.
Gràcies!

2 comentaris:

  1. Primer de tot penso que tens raó quan dius que els toros han existit sempre a totes les parts del país... No hem d'oblidar Mèxic, Perú Panamà... Si ens remuntem a la Roma Imperial ens trobem que els braus també eren una forma d'espectacle. Però cal aquesta brutalitat? Sóc les que opino que s'hauria de prohibir, no m'han agradat mai, no m'han critdat mai l'atenció i no entenc perquè a l'animal se l'ha d'humiliar d'aquesta manera.
    I tot això barrejat amb el tòpic número 1 d'Espanya... És a dir, no és que de cop i volta Catalunya s'hagi aixecat un matí hi hagi dit: No volem toros! No! No va així, i un cop més toca política... Són coses que per molt que donis voltes caus en la temptació de politizar-ho, és més fàcil per la gent. Toro i sevillana= Espanya... OLÉ AL TÒPIC!
    S'hauria de mirar més per l'animal, per la utilització de les multituts de braus que existteixen... No al comerç d'aquesta!!! I atenció amb els missatges dels polítics... Uns mirant pel bé de l'animal... JAJAJAJAJA... Serà, segons diu algun partit, que això no va amb la cultura catalana. Altres diran que més d'un és separatista per no acceptar la cultua d'Espanya...
    Més d'un hauria de ser un toro dins la plaça...

    ResponElimina
  2. Lord Brokeboshi, esperem més posts... Fa tres mesos que no ens parles.
    Allez, courage!
    Eulàlia

    ResponElimina