dilluns, 14 de desembre del 2009

Les vaques sagrades del setè art

De tant en tant surten pel•lícules que per algun estrany motiu de la naturalesa gaudeixen d’un misteriós estatus d’intocables, incontestables... i realment n’hi ha un munt. Són aquelles vaques sagrades del setè art i ho dic perquè només falta dir o comentar alguna cosa negativa sobre elles per tal que els seus seguidors es tirin a sobre teu, suposo que les seves raons tindran per molt sorprenents que puguin ser (que si que la vida et dóna sorpreses) i que fins i tot poden deixar-te de parlar. Després ve quan es vengen i res del que tu diguis estarà bé. Ja estàs encasillat. Però realment mai he cregut en les vaques sagrades ni en consensos falsos o ingenus generalitzats. Sempre m’ha semblat que darrera d’això s’amaga una autèntica mandra per qüestionar o simplement una por terrible a descobrir les pròpies limitacions. I perquè no es pot dissentir? Si home si, en definitiva és una temptació massa gran per no sucumbir-ne. No és el simple fet de crear polèmiques, bé no almenys en el fons real, sinó poder dir el que veritablement es pensa o se sent, pel plaer simplement de dir-ho o per no callar-te el que creus que va a tortes i ningú sembla veure.

Com deia aquestes pel·lícules són “Les vaques sagrades del setè art” i aquest en serà el nom del tema. Amb aquesta petita sèrie de crítiques o comentaris no tinc la intenció de convèncer a ningú ni menjar el cap, ni tan sols fer canviar d’opinió i que me diguin: “Edu quanta raó tens”. Mentida, no penso que cap moment que jo tingui la raó. Tampoc vull dir amb això que jo tingui el millor gust del món. Senzillament argumento i desentrello perquè aquestes pel•lícules em semblen fluixes, nefastes, mentideres, estúpides, tontes o mal fetes... i principalment desaprofitades (per desgracia és allò més habitual) i que qui llegeixi els meus comentaris, encara que no hi estigui d’acord o segueixi pensant que ha vist un non plus ultra, entengui i respecti perquè no m’agraden. De fet em comunico sempre millor per escrit que cara a cara (si és trist).

Amb tot això no vull dir que jo tingui la veritat suprema, ni molt menys, de fet mai he cregut ni vull tenir-la. Només dono a veure el meu punt de vista i deixar el meu sentir crític sigui més o menys valuós. Podeu opinar i dir-me el que vulgueu sou lliures.

Aviat començaré a posar les primeres crítiques que potser sorprèn. També hi haurà més series de comentaris sobre cine amb diferents temes (ja m’hi estic posant).
I ara reconec que jo era un d'aquests... però la vida et moldeja i et fa créixer (ni que tingués seixanta anys, dios...)

Fins ara! Gràcies.

5 comentaris:

  1. Molt bé, Eduard, això té molt bona pinta!! He posat el teu blog a la meva llista de blogs a Barcelonetes i m'he fet seguidora (veig que m'ha sortit el meu caretu i em fa una mica de vergonya, per``o no ho sé canviar).
    Bé, el comentari del contingut, en calma aquest cap de setmana!!
    Eulàlia

    ResponElimina
  2. Al meu profe de Llenguatge audiovisual li agradaria el teu bloc, al 1r trimestre ens va dir que si ens feiem blog i parlavem de cine, tele, etc ens pujava la nota sempre i que fossim actius.
    Jo el tinc actiu i de moment parlant de pelis, teatre i tele.
    Aqui està la recopilació de blogs de So i Producció (no tots estan actius)

    ResponElimina
  3. l'enllaç: http://blogsdeclase.wordpress.com/2009/10/29/lista-de-blogs/

    ResponElimina
  4. Hola! Gràcies a les dues per llegir el blog i deixar comentaris. Eulàlia m'hauràs de fer algunes lliçons de blogger perquè encara vaig bastant perdut. Com es fa per posar el teu blog al meu? Ens veiem!

    ResponElimina
  5. Comença ja que en tenim ganes... Volem veure el teu món crític que t'envolta!!

    ResponElimina